REPRODUCCIÓ
La reproducció
és el procés de produir descendents que serveix per perpetuar o incrementar la
grandària d´una espècie. Dins del món animal hi ha 2 tipus:
- Asexual
(vegetativa).
- Sexual
(gamètica).
REPRODUCCIÓ ASEXUAL
La reproducció
asexual es caracteritza perquè no hi ha recombinació genètica. Només hi ha un
progenitor. Aquest únic individu produeix un o més descendents. La part que
serveix per reproduir-se no és una part especialitzada (òrgan reproductor). Pot
ser qualsevol part del cos i el tamany de la part també és molt variable. Al no
haver-hi recombinació genètica, tots els individus són iguals que els
progenitors.
DIFERENTS TIPUS
DE REPRODUCCIÓ ASEXUAL
1. Fissió: és la
divisió d´una cèl·lula d´una part del cos o cos sencer en dos o més parts. Pot
ser:
· Binària:
divisió en dos parts. Sobretot a protozous i planàries (cucs plans).
· Multipartició:
divisió en moltes parts. Sobretot a protozous paràsits, que formen una
esporogònia (molts individus formats a partir d´un).
2. Fragmentació:
Una o vàries parts del cos es perden i cada una regenera un nou individu. Es
dóna a molts equinoderms i molts cnidaris i anhèlids...
3. Gemmació: el
nou individu sorgeix com una protuberància del progenitor. A partir d´un grup
de cèl·lules es produeix una divisió celular
més accentuada i es produeix un nou individu més o menys enganxat al
progenitor. Aquesta protuberància és la gemma. Es dóna a molts cnidaris.
4. Gemmulació: és
la formació d´un nou individu a partir d´un agregat de cèl·lules rodejat per
una càpsula resistent. Aquesta estructura s´anomena gèmmula. Ex: esponges.
Quan es sequen
mor, excepte la gèmmula i quan les condicions tornen a ser favorables, la
gèmmula trenca la càpsula i es torna a regenerar una petita esponja.
REPRODUCCIÓ
SEXUAL O GAMÈTICA
A la
reproducció sexual sí que hi ha recombinació genètica. És la producció de
descendents formats per la unió de gàmetes (cèl·lules sexuals) genèticament
diferents. Hi ha meiosi (hi ha entrecreuament dels cromosomes i una fusió dels
gàmetes).
Es dóna mitosi,
meiosi, recombinació genètica i fusió.
El nou individu
és genèticament diferent als progenitors. Hi ha diferents tipus:
· Singàmia: 2
individus complerts es comporten com a gàmetes i els 2 gammons es fusionen
(junt amb els dos nuclis), que donen un nucli zigòtic (sincarion). La
recombinació gènica permet que si hi ha un canvi de medi, hi hagi una part de
la població que sobrevisqui.
·
Conjugació: 2 individus (conjugants) es
fusionen parcialment i formen un pont citoplasmàtic que els hi permet
intercanviar el nucli i porcions del citoplasma. Previament a efectuar-se
aquest intercanvi, cada conjugat duplica el seu nucli. Només un dels 2 nuclis
és el que s´intercanvia. Es formen 2 individus, cada un amb un nucli de cada.
Es produeix una renovació genètica dels individus.
Segons la
relació de tamanys entre gàmetes:
· Isogamia: 2
gàmetes iguals. Només a protozous.
· Anisogàmia. 2
gàmetes diferents . També només a protozous.
· Oogàmia: un
gàmete major que altre (Òvul>espermatozoide). A organismes pluricelulars.
Altres termes
fan referència a la forma dels individus a la reproducció sexual:
· Biparental:
Existeixen sexes separats. Hi ha sexes diferents i cada un té el seu sistema
reproductor propi i només produeix 1 tipus de sexe. Mai produeix els 2. Es diu
que els individus són dioics.
·
Hermafroditisme: A un mateix individu es presenten òrgans sexuals masculins i
femenins. Aquests individus són monoics. A un mateix individu hi ha òrgans
masculins i femenins, hi ha diferents situacions:
* poden ser
autofecundats: no és molt freqüent. Només es dóna a paràsits amb poques
possibilitats de trobar parella (platihelmints: solitària).
* poden tenir
fecundació creuada: si tenen 2 sexes, les cèl·lules sexuals no es fecunden
entre elles. Aquests hermafrodites poden produir simultàniament o
alternativament els dos tipus de gàmetes sexuals. Quan primer forma uns gàmetes
i després canvia per formar els altres, pot ser protàndric (primer mascle i
després femella) o protogínic (primer femella i després mascle). Generalment
una mateixa gònada pot produir els diferents gametes (aquesta gònada és
l´ovotestis). Ex: ostres: protàndrics.
CICLES HAPLONTS I DIPLONTS
Cicle haplont:
només a alguns protozous i organismes no animals. Es caracteritza perquè els
adults són haploides (n) , els gàmetes haploides. Aquests gàmetes es fusionen
donant zigots diploides, que sofreix una meiosi i hi ha una reducció a la
meitat del nombre de cromosomes.
Cicle diplont:
els adults són diploides, gàmetes haploides per meiosi, té lloc la fecundació i
es forma el zigot (2).
La meiosi al
cicle haplont té lloc al zigot. Al cicle diplont té lloc després del
zigot. Al principi tots els organismes
eren haplonts i mitjançant el retràs de la meiosi es va donar els organismes
diplonts.
PARTENOGÈNESIS
La
partenogènesi és el desenvolupament de l´embrió a partir d´un òvul sense
fecundar; si l´espermatozoide ha arribat a penetrar en ell, no es produeix mai
una fusió entre els nuclis masculins i femenins.
Si són òvuls
que es desenvolupen sense fecundar, només són poblacions femenines. Segons el
procediment mitjançant el qual es formin els òvuls hi ha:
· Partenogènesis
ameiòtica (=amíctica): no hi ha meiosi. Els òvuls es formen per mitosi. No és
una reproducció sexual. Només es dóna en invertebrats.
·
Partenogènesi meiòtica (=míctica): els
òvuls es formen per meiosi. Es dóna ainvertebrats i a alguns peixos (és
necessari per a que es desenvilupi l´embrió que hi hagi un espermatozoide que
penetri dins de l´ou, però no hi ha mai fussió dels nuclis).
CICLES DE REPRODUCCIÓ ALTERNATS
En una mateixa
espècie és possible que puguin existir fases de reproducció asexual o
partenogenètica i sexual. Dins d´una mateixa espècie poden existir dos tipus
d´individus (asexuats ó sexuats). P.ex: cnidaris. Hi ha molts pòlips (asexuals)
i meduses (sexuals). En condicions normals, el pòlip es va reproduint
asexualment per gemació i el pòlip va creixent. Aquest pòlip a vegades donarà
per gemmació un individu diferent (medusa) que és sexual. Cada medusa produeix
una cèl·lula germinal que al fusionar-se donarà un pòlip.
Una altra
possibilitat es dóna per causes ambientals. P.ex: rotífers (poden presentar
partenogènesi i reproducció sexual). Quan les condicions ambientals són
adequades (primavera i estiu) no hi ha problema per produir individus
genèticament iguals mitjançant partenogènesi ameiòtica.
Quan hi ha
canvis ambientals determinats (tardor o hivern), les femelles reben un impuls
ambiental que fa que comencin a produir òvuls per meiosi i aquests òvuls passen
al medi i pot passar que no es fecundi (es desenvolupin i acabin donant
mascles: que poden fabricar espermatozoides) que fecunden altres òvuls n. Es
produeix fecundació i es forma un òvul rodejat per una càpsula que el fa
resistent a condicions fortes. Passen tot l´hivern a condicions de latència i
s´asseguren que arribin a la primavera.
AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LA REPRODUCCIÓ
SEXUAL
- Afavoreix la
diversitat genètica. Hi ha individus diferents que poden resistir canvis
ambientals, enfermetats, paràsits i predadors.
Com a
desavantatge presenta que com determina la fabricació de gàmetes, hi ha molts
gàmetes que no són efectius i determina un desgast energètic relatiu.
AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LA REPRODUCCIÓ
ASEXUAL
Vé afavorida en
ambients estables. Quan les condicions són òptimes, els individus produeixen
individus genèticament iguals, sense canvis, ja adaptats al medi.
Sobretot es
dóna al medi marí.
Afavoreix un
creixement ràpid de les poblacions. No necessita de 2 individus.
Presenta com a
desavantatge que si l´ambient canvia tota la població pot acabar desapareixent.
Hi ha
organismes que saben aprofitar els avantatges dels dos tipus de reproducció.
CICLES BIOLÒGICS
Els cicles
biològics són totes aquelles fases per les que passa un individu durant la seva
vida. Hi ha moltes classificacions diferents:
-
Cicle indirecte: la condició d´adult s´adquireix passant previament per un
estadi de vida independent (larva), que pot ser molt diferent des del punt de
vista anatòmic i fisiològic. Generalment la larva porta una vida independent i
no sol estar dotada de capacitat reproductora. Quan una larva desenvolupa
òrgans sexuals i es pot reproduir s´anomena pedogènesi. Si la larva es
reprodueix poden donar espècies diferents. Acaba el fenòmen de larva mitjançant
la metamorfosi: fase del cicle vital de molts animals durant la lqual té lloc
una ràpida transformació de la fase de preadult a adult. El límit entre la fase
larvària és l´eclosió de l´ou i la metamorfosi. Si la dase embrionària és molt
curta, la fase larvària és més llarga. Si la metamorfosi té lloc més tard, la
fase larvària és més llarga.
-
Cicle directe: si el desenvolupament embrionari és molt llarg o la fase adulta
és molt llarga es suprimeix la fase larvària. Al cicle directe no hi ha fase
larvària al mig. El desenvolupament fins la fase juvenil es pot efectuar de
diferents maneres segons 3 processos (oviparisme, ovoviviparisme i
viviparisme). L´oviparisme es pot produir per fecundació externa o interna. El
desenvolupament de l´ou depén del seu propi vitel. L´ovoviviparisme només es
produeix mitjançant una fecundació interna. L´ou es desenvolupa del propi vitel
però la mare li dóna protecció perquè es desenvolupa dins de l´ou perquè s´ha
quedat dins de l´úter. Es dóna a rèptils i anfibis. El vivparisme es produeix
per fecundació interna i l´ou es desenvolupa gràcies a l´aport nutritiu i
metabòlic de la mare. Simultàniament manté el seu metabolisme i el protegeix al
seu interior. L´estructura que manté la conexió entre la mare i l´embrió és la
placenta. E període de desenvolupament de l´embrió dins la mare és la gestació.
Inicio.
 |
