Les repressentacions de numerosas divinitats han donat origen a una gran equivocació sobre la religió de l´Antic Egipte.
La seva religió no era politeista era en realitat monoteista, igual que totes les grans religions del mon. La idea d´un Deu únic sense nom ni forma era la idea dominant. Era un Deu que el definien: El que neix de si mateix, el Princep de tota forma vital, el Pare dels Pares i la Mare de les Mares; i també deien que "de Ell neixien tots els altres deus" i "era per la seva voluntat que sortia el sol i Ell reinava sobre la creació".

Els sacerdots per fer més comprensible aquesta creença van fer varias personifica- cions. L´imatge més perfecta era la del Sol amb les seves característiques principals forma, llum i calor, i així va neixer la famosa "triada" era "Unic" en esencia però no en persona. Neix d´ell mateix i és a la vegada Pare, Mare i Fill. Aquestes tres persones són "Deu en Deu" és la infinita perfecció. Cada provincia tenia la seva propia "triada" i això va ser el principi del "politeisme" de la religio egipcia.